Mobilitat internacional - Estats Units

| 01-09-2016
Jesuïtes Casp_Mobilitat Internacional
Jesuïtes Casp_Mobilitat Internacional

Del 26 d'agost al 17 de setembre, 33 alumnes de Secundària de Jesuïtes Casp, acompanyats de 3 professors, participen en el projecte d'intercanvi dels Estats Units, fent estada amb famílies d’acollida i seguint l'activitat acadèmica dels centres St Ignatius (Cleveland), Walsh Jesuit (Akron), St Xavier (Cincinnati), Brebeuf Jesuit (Indianapolis) i Mother of Mercy (Cincinnati).

 

Ariadna De Casacuberta, professora de Música i Matemàtiques de Secundària de Casp, està col·laborant enguany en les classes de l'escola St Xavier de Cincinnati.

 

Martí Llopart, alumne de l’escola, ens ha fet arribar el seu testimoni des de St Xavier de Cincinnati:

Desprès de massa hores al cel, aterrem a Filadèlfia. Però sembla que res ha canviat, i que continuem en territori celestial. L’espectacular relleu de la ciutat, compost pels immensos ponts i els gratacels de cristall, ens donen la benvinguda als Estats Units d’Amèrica. L’eufòria és tal que gairebé es palpa en l’aire.

Desprès del segon vol a les respectives ubicacions, coneixem, per fi, a la família. És difícil trencar el gel amb l’esgotament que portem a sobre, però la seva càlida benvinguda ajuda a aconseguir-ho. Més tard, al vespre, arribem a casa. Allà coneixem a la mare, a la germana i al germà...i fiquem la pota per saludar a les dones amb els dos petons típics d’Europa.

Pel mati tastem el clàssic esmorzar anglosaxó, del qual en son protagonistes els ous, els pancakes, el bacó i els xarops. D’aquesta manera recuperem les energies que vam perdre el dia anterior, i que necessitem per l’intens dia que vindrà. En les pròximes hores visitarem un supermercat, o la ciutat, o be la casa d’un familiar, o fins i tot la natura. Sigui com sigui, en aquest primer dia una constant es repetirà en la nostra ment: “Deu meu, estic als EUA!!”

Des dels cartells publicitaris fins a la manera de gesticular, ho observarem tot amb els ulls com plats, i intentarem expressar-ho amb paraules, per molt inabastable propòsit que sigui. Un cop a casa, truquem als nostres pares mitjançant un prodigi de la tele comunicació del qual ni tan sols en som conscients. Les síl·labes creuen l’oceà  atlàntic amb la rapidesa suficient com per que puguem mantenir una conversa intercontinental:

Tot és tan bonic, i tan net! Tot compleix amb l’estereotip! – diem.

Però, a continuació, els exposem les parts negatives:

No em puc creure que mengin tan malament, pensava que era un estereotip exagerat...

Pengem el telèfon, ens estirem al llit, mirem al sostre i mirem la finestra. Les pròximes setmanes seran una gran aventura. Omplim els pulmons, tanquem els ulls, i per una mil·lèsima de segon passen per davant nostre partits de futbol americà, festes amb els amics, excursions, edificis d’increïble bellesa arquitectònica, persones interessants, riures amb la família en el cotxe, sopars, focs artificials, barbacoes, classes eternes, boniques lliçons...

Obrim els ulls. Sortim de l’habitació.

 

Bones experiències a tots!

Comparteix